A l’inici de la Gran Guerra, de primer els alemanys van envaïr el nord de França causant gran destrossa, en part innecessària, deixant pobles i ciutats pràcticament en ruïnes. Poc després començà la reacció francesa que aconseguí fer recular els alemanys fins que els fronts s’estabilitzaren i començà la guerra de trinxeres que duraria fins al final de la guerra.
Pel cantó francés es van popularitzar postals dels fronts de guerra amb vistes dels pobles destruïts, una inicitiva lamentable als ulls d’avui, però que degué de tenir el seu públic: d’una banda els soldats francesos desitjosos de fer saber a les seves families com eren els llocs on s’estaven i on havien lluitat, i de l’altra satisfer la curiositat i perquè no una certa morbositat de la població que propicià fins i tot circuits turístics per les zones devastades.
Bé, tornem a la postal.
Hi veiem el carrer principal del poble de Elincourt pràcticament enrunat al 100% amb alguns soldats possant per a la foto i, en la que el texte del darrera ens il·lustra de petits detalls del pas de l’exercit francés pel poble perseguint els alemanys en retirada.
Sorprenentment el texte és escrit en espanyol, el que ens fa dubtar de quí seria el Pepito que així signa i que escriu a la seva dona (a Espanya?) per donar-li notícies.
Anem amb el text:
23 Mayo 1915
Queridísima Esposa
He podido procurarme esta postal que es una vista del pueblo de Elincourt. Te acordaras que ya te mandé una postal que representaba la iglesia de este pueblo y te explicaba el combate en que tomé parte á sus alrededores. Esta vista representa una calle en la que pasé corriendo, junto con toda mi sección, persiguiendo con el machete a los alemanes que huyan hacia el fondo de la calle!
Precisamente al lado de este montón de piedras que se ve á derecha cayeron dos de mis soldados uno muerto y otro herido.
Ahora estamos bastante más lejos de la montaña que se ve al fondo.
Besos y caricias de tu Pepito.
Poc podia pensar-se aquest Pepito que encara li quedaven ben bé tres anys de guerra. I que es veurien atrapats en la guerra de trinxeres. Només podem desitjar que en acabar pogués tornar sa i estalvi al costat de la seva dona.
Fascinant… turisme d’estat, guiatge militar… no han canviat gaire ni els temps ni les faràndules associades a intentar enaltir l’esperit marcial de la societat.
Molt bon article, monsieur Pierre.
M'agradaM'agrada